Implantologia

A les darreres dècades el descobriment, la investigació, el desenvolupament i l’aplicació dels implants dentals als tractaments odontològics, ha suposat una eina fonamental per a la rehabilitació de la funció masticatòria i estètica perdudes pel nostre pacient.

Els implants dentals els va descobrir a Suècia el Dr. Branemark, després d’investigar el titani com a cargols de fixació a traumatologia. Amb aquesta investigació es va conèixer que el titani no és rebutjat per l’organisme i té capacitat de lligar-se de forma microscòpica a l’os. Això es va denominar osteointegració i és el que permet als implants dentals suportar la pròtesi a aquells llocs de l’os maxil·lar on manquen peces dentals.

Un implant és un element de titani (generalment amb forma de cargol) que es col·loca a l’os maxil·lar imitant l’arrel d’una peça dental perduda. L’implant és biocompatible, això vol dir que l’organisme el reconeix com a propi. Per això no podem parlar de rebuig ja que no existeix, els problemes són deguts al treball del professional, a la cura dels pacients, o a la condició de ciència no exacta de la medicina en general. El tabaquisme empitjora el pronòstic.

Totes les estadístiques avalen un alt èxit a llarg termini dels implants dentals, el dentista els fa servir per la seva alta predictibilitat.

Després de realitzar diferents proves diagnòstiques (impressions, radiografies panoràmiques, Tac, etc), per avaluar la qualitat i quantitat d’os i conèixer les expectatives del pacient, l’odontòleg decidirà la seqüència de tractament idoni: l’ús d’anestèsia local (la més freqüent) o necessitat de sedació conscient, l’extracció de la peça dental amb col·locació simultània o diferida de l’implant, la col·locació de l’implant sota la geniva o exposat, la necessitat o no de regeneració òssia, l’ús de la tècnica de cirurgia guiada per ordinador (mínimament invasiva), l’ús de pròtesi provisional amovible o connectada a l’implant (carga immediata), definir el temps d’osteointegració (de 3 a 5 mesos), decidir si la pròtesi definitiva podrà ser fixa (cargolada o cimentada) o mòbil, etc.

Actualment, amb les tècniques de REGENERACIÓ ÒSSIA (per preservar o recuperar l’os perdut), fent servir empelts d’os del propi pacient o fent servir materials que indueixen la formació d’os (os artificial o membranes osteoinductores), podem assegurar que TOTS ELS PACIENTS poden èsser portadors d’implants.